CONFINATS I AGERMANATS

Des de aquest confinament -només sortint al balcó- cadascú tracta de fer lo que li sembla millor. Jo en dedico a escriure més, a pregar i a fer germans… Que no veieu que aquests dies aquells que estaven llunyans i en altre temps oblidats, amb la terrible pandèmia els tornem a recordar?

Des de que tenim les xarxes per a poder navegar, ens endinsem en les llars com mai havia passat, i amb la família i amics no deixem de conversar…

Hem aprés una lliçó que caldria recordar: aquells que estàvem cofois del nostre món dominar, hem vist aquesta pandèmia tota ciència superar… ni els metges mes eminents ens l’han pogut aturar.

El mon se’ns ha fet petit, el planeta s’ha minvat, dons la globalització ens ha pogut apropar. El mal i el bé s’ha escampat: el mal del corona virus i el bé de fraternitat.

Mai tant a prop hem estat ni ens hem sentit tant germans, com ens sentim hores d’ara tots ficats a nostres llars, però units i agermanats amb els pobles més llunyans

Penso que el mateix bon Déu, assumint nostre dolor, ens ha regalat a tots aquest gran i nou amor que és el sentir-nos germans i viure la compassió que ens ha mancat algun cop…

Des d’aquí jo dono gràcies a tots els qui, amb gran amor, més que mai ens fan possible encarar la situació, tot lliurant de nit i dia les forces i l’atenció per tal de salvar les vides de la contaminació. O aquells que amb el seu servei mantenen la població.

Que Déu ens ajudi a tots, a aquests tràngol superar. Als que ens heu ben regalat unes espurnes d’amor, us ho premi com Ell sap amb una benedicció. Els qui hem estat confinats, per la nostra situació, quan acabin aquests dies puguem repartir abraçades ben contents i sense por.

I formant ja tots plegats una gran rondalla humana, ens agafarem les mans, contaminant-nos l’Amor que ens ha de fer més germans.

Viqui Molins STJ Barcelona, 5-3-2020