Exercicis diaris per a temps de confinament (11)

    1. LA CONVERSIÓ DEL CAPITÀ AHAB      Tinc un veí bastant garrepa. No vol gastar ni un euro en canals de tv privades  per a abaixar-se sèries,  i per altra banda detesta  les ofertes de les tvs en obert (atrocitats d’assassins en sèrie, crims i fosses). Total que el meu veí es passa cada vespre la mateixa pel·lícula, la “seva” preferida, la que el va fascinar  quan tenia  9 anys: Moby Dick, la balena blanca,  (1957) en què Gregory Peck broda el paper del torturat capità Ahab. El cas és que l’altre dia me’l vaig trobar al replà de l’escala i amb cara de preocupat em va dir: “Aquest confinament crec que m’està afectant. He notat que cada vegada que passo la “meva” pel·lícula, els monòlegs del capità Àhab van…canviant!!Ha passat de proferir aquelles blasfèmies nihilistes contra Déu a …paraules plenes d’humiliat i …fins i tot ahir al vespre crec  que  va intentar dir una pregària!” Fins aquí la ficció.Però el que no es ficció és la veritable conversió que tots plegats estem fent aquests dies. Conversió ve del llatí “con-vertere”; i per tant de “versus”en català  “vers” , “cap a” , o sigui  “con -versió” = canvi de direcció. Sí: La veritable conversió no és simplement intentar ser “més bo”, vol dir canviar de direcció.Vol dir que vivíem d’esquena a unes necessitats o realitats  i que ara el Covid-19 ens ha fet girar 180 graus en rodó i ens les fa mirar  de cara.

      EXERCICI 11

      QUINES CONVERSIONS ESTIC EXPERIMENTANT AQUESTS DIES?

      + Relaxació acostumada(veure Exerciciels meus vincles amb les persones del meu nucli familiar més proper: parella, fills,…

    No respondre de seguida amb el cap. Deixa que la resposta aflori del més profund del teu interior.

     

     

    2 Quin canvi d’orientació ha fet la meva percepció del sofriment dels qui ja tenien una vida fràgil i amenaçada abans que el Coronavirus m’amenaces a mi?- Emigrants que fugen de sequeres, fam, malalties , dictadures, pobresa econòmica i cultural…

    – Refugiats en campaments des de fa anys (palestins a Jordània o Líban); sirians fugint de la guerra,..

    – És que tots aquests són “més dolents” que jo? Han comès algun “pecat” especial que els ha fet mereixedors de les calamitats que els han caigut a sobre?

    – Tots els qui viuen al carrer, és per què ells s’ho han buscat?

    – Pots entendre ara que a uns “els ha tocat el carrer” com a tu et pot “tocar el Covid-19” per una cadena “d’infecció” humana (entorn familiar, decisions equivocades  dels avis  o dels  pares, per ignorància, per deixadesa, per covardia o per temeritat)?

    – Pots entendre que cada ésser humà no és un punt “0” que arrenca a viure amb les mateixes possibilitats sinó que hi ha zones o estatus  que condicionen ja d’entrada la vida de les persones?

    – Pots entendre que tu podries haver-te contaminat  amb  el virus de la indiferència cultural, de la deixadesa moral segons a quina família i en quin estrat social haguessis nascut i viscut?

    – Pots entendre fins a quin punt “som” el que “respirem” socialment parlant?

    1. Quins canvis de certeses internes estic experimentant aquests dies en relació al possible sentit de la vida?

    – Quin sentit te l’aventura humana: vida a les cavernes, descoberta del foc, lluites  tribals, pestes, millores en medecina, urbanisme, vida quotidiana…?

    – Per què tan sofriment d’uns i tan benestar d’uns altres?

    – Què quedarà  dels esforços d’aquests dies de les metgesses, metges, funcionaris?

    Tot per a res?

    – És desperta dins teu – de manera que et sorprèn a tu mateix/a – una rara sintonia o estranya preconnexió amb  paraules com “Déu”, “vida plena”, “salvació”,  …

    Escolta primer què et diu el teu òrgan interior abans del que et diu la teva raó crítica.

    POTS PRENDRE BREU NOTA TELEGRÀFICA EN EL TEU QUADERN DE PELEGRÍ.

    (CONTINUARÀ)

    xaviermorlans@ gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA