Exercicis diaris per a temps de confinament (12)

SECRETS PER A RESISTIR

(Dijous 26 de març de 2020)

Per a resistir la monotonia del confinament, l’stress de l’hospital o de la carretera (camioners/es que transporten el nostre menjar), o – encara molt més dur – el dol per un familiar o conegut del qui gairebé ni tant sols ens hem pogut acomiadar, necessitem  poder donar  un  “sentit” a cada gest petit o gran que ens toca fer a cada un de nosaltres en situacions tan diverses.

Des d’escombrar el terra de la cuina, fins a col·locar-se per enèsima vegada l’equip de protecció abans d’entrar a la UCI a cuidar un malalt,  o fins a patir por per la imminent pèrdua del lloc de treball o del nostre poder adquisitiu, tot se suporta millor si podem trobar-hi o donar-hi un “sentit”. Aquesta és una opció d’aquests exercicis diaris.

Què pot ajudar a donar-li un sentit , per a qui vulgui i pugui?

Doncs, per exemple,  pensar que un Déu humil i encarnat també ho va fer o ho va patir: anar a buscar aigua a la font de Natzaret, carregar fustam sota el sol de Galilea, patir set i escassetat, ser acorralat progressivament pel virus de l’enveja i l’odi dels poderosos del seu temps.

Que cada cosa pugui tenir un sentit, una “música amagada” que només sentim si afinem  la nostra oïda interior, vet aquí tot un programa per a resistir aquests difícils temps nostres.

EXERCICI 12

+ Relaxació habitual (Veure Exercici 9)

  1. Què és el que et costa més aquests dies?

–  Rentar la tassa del WC.

–  Dissimular quan l’avi fa soroll en “absorbir” la sopa.

– No poder dutxar-te ni prendre res calent quan atures el tràiler ple de verdures a l’àrea del servei estació.

– Donar la mà al qui s’està morint a la UCI

 

 

  1. Com t’hi ajuda imaginar a Jesús fent o patint aquestes mateixes accions?

– Rentant els peus bruts dels seus deixebles.

– Rodejat de malalts de tota mena que l’estrenyen per totes bandes.

– Respirant la pudor de la presó del Sanedrí.

 

  1. Optatiu (però decisiu): Demana a l’Esperit Sant que t’ensenyi en el cor – el teu òrgan interior – com fer les coses sentint-te acompanyat per Jesús.

4.Propòsit: quan una cosa se’m faci feixuga pensaré en Jesús, l’invitaré a fer-la amb mi, voldré creure que la fa amb mi o que l’estic servint  en l’altre, el malalt, el qui acaba de perdre un familiar, el qui em fa una vídeo-trucada per què vol una estona de companyia,.

Pren nota breument en el teu Quadern de Pelegrí.

(CONTINUARÀ)

xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA