EXERCICIS DIARIS PER AL CONFINAMENT (15)

  1. JO AUTÒNOM : 0 COVID-19: 10

Fins fa quatre dies estàvem en plena apoteosi del jo desvinculat: “Res no em pot

obligar si no em ve de gust”; ” Jo faig amb el meu cos el que  vull”.

En quatre dies un virus desconegut, li ha clavat a aquest jo suposadament autocreador, una   pallissa – en termes futbolístics – equiparable a la mítica de Espanya contra Malta, del tipus 10 a 0.

El jo autocreador no pot ni sortir de casa i esta “amorrat” a l’àmbit més elemental: el nucli familiar o humà bàsic. El jo autocreador no pot fer res del que espontàniament voldria (sortir, fer vida social, desplaçar-se,…).Tot el que pot fer en aquests moments és a partir d’acceptar la situació de reclusió i donar-li la volta desenvolupant activitats alternatives que d’alguna manera suposen donar més paper a la ment creativa. Quina paradoxa! Quan podem sortir i anar a tot arreu tendim a dispersar-nos, i quan ens obliguen a restar tancats comencem a desenvolupar algunes de les nostres facultats més humanes: intel·ligència,  imaginació i creativitat.

Amb anterioritat a la lliçó de realisme que estem rebent aquests dies, una simple “fenomenologia de la respiració”(  Maria Zambrano 1905-1995) ja ens advertia que aquest jo autocreador depèn de l’exterior d’ell  mateix cada segon ( ! ) per la necessitat imperiosa de rebre oxigen de fora.

Depenem del “de fora” de nosaltres mateixos d’una manera inevitable i constant.

És la nostra condició corporal la que ho exigeix i la que posa potes enlaire la soberbia del “jo pensant” : “Amb el meu acte de pensar i de decidir jo sóc l’inici de tot”.

 

EXERCICI 15

+ Relaxació habitual en el propi racó de silenci (Veure Exercici 9 com a referencia)

1.Exercici optatiu (altament recomanable) : Demanar a L’Esperit sant – no cal tenir clar Qui és, només cal invocar-lo amb humilitat i apertura de cor – el do de poder reviure un record agradable de la nostra dependència d’un  element extern a nosaltres com varen poder ser la mare o el pare.

 

 

  1. Deixant la ment en blanc, espera que et vingui un record de la teva més tendra infantesa, en què experimentis- en un record ben concret – com rebies afecte, cura, dedicació des de fora de tu mateix/a

Pot ajudar-hi estimular una mica la ment intentant passar la pel·lícula dels primers records agradables de la cura de la nostra mare, pare o tutor.

Si venen records negatius (a la llibreta! apuntats i desactivats).

Quan et ve un record queda-t’hi i assaboreix-lo.

NOTA: Els qui acabeu de perdre la mare o el pare,  especialment a causa del Covid-19 (el meu condol més sincer), potser trobareu en aquest Exercici una forma d’ elaborar el dol. No ho forceu, però i deixeu-ho per a més endavant si no us flueix.

 

  1. Optatiu: Donar gràcies a Déu pel record agradable que heu pogut assaborir, enmig d’aquests dies tan durs, i intentar reconèixer la Seva presencia en aquell moment.

(CONTINUARÀ)

Copyright

xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA