EXERCICIS DIARIS PER AL CONFINAMENT (17)

FUSIÓ O ABRAÇADES?

Dimarts 31 març 2020

El que més ens costa aquests  dies tan estranys i opacs és, sobretot,  no poder  abraçar la gent que estimem, no poder tocar-nos. No poder estimar-nos físicament. Que n’és de dur ! Pels avis no poder alçar en braços la neta que s’hi llença corrents;  pels esposos, un confinament que els ha sorprès en indrets distants, o una  quarantena forçada al mateix domicili, paret per paret,…

I com n’és d’inhumà i cruel no poder acompanyar els éssers estimats que agonitzen a les UCI, ni poder expressar el condol amb una estreta de mans o amb un abraçada ben sentida!

Aquests dies no parem de sentir-ho en boca de psicòlegs i experts als programes d’orientació als mitjans (ràdio, tv) : “L’esser humà necessita l’altre per tenir benestar mental i felicitat”.

I, tanmateix, quan  – posats a buscar un sentit transcendent a la condició  de l’ésser humà –  fem l’opció lliure d’entrar en el món espiritual, ¿per què  Déu hauria de ser una entitat impersonal, una mena  d’energia còsmica que et traspassa la pell com la boira sense demanar permís? Posats a creure ¿per què hauria de ser més digne, intel·lectualment parlant , un Déu oceànic que no pas un Déu “personal”? ¿per què el Déu personal és vist per alguns “influencers” com a  premodern, infantil i avant-penúltim, mentre el Deu Gran-Tot on finalment ens hi fondríem seria la versió més adulta, més raonable i  definitivament  “última” de Déu? El nostre ésser més profund què vol: abraçades o fusió dissolvent del jo?

 

EXERCICI 17

+ Relaxació habitual al propi racó de silenci.

  1. Demanar (veure Exercici 15) a l’Esperit sant el do de deixar fluir el que el nostre òrgan interior desitja més ardentment? (Duració d’aquest 1er moment: de 2 a 3 minuts)

 

2.Plantejar la pregunta al propi òrgan interior (veure Exercici 2):

¿Què vols, què anheles més ardentment: fusionar-te amb el gran Tot i desaparèixer per sempre? o  bé ¿ser abraçat i reconegut per un Déu que pronunciï el teu nom?

No responguis precipitadament amb  el cap. Deixa que la pregunta se’t  passegi per tot el cos fins que arribi a les entranyes més profundes i, aleshores, intenta escoltar la resposta més autèntica i sincera que aflori?

Quedat una estona assaborint la resposta.

Pots prendre breu nota en el teu Quadern de Pelegrí.

(CONTINUARÀ)

Copyright

xaviermorlans@gmail.com

 

DEIXA UNA RESPOSTA