24″Quan haig de començar a plorar?”
Dimarts de Setmana santa
7 abril 2020
S’ho preguntava a si mateixa davant de l’entrevistador una dona que acaba de perdre un ésser estimat. “Quan m’acomiado d’ell per la finestra de la Uci? Quan em comuniquen la seva mort per telèfon? Quan podrem assistir tres persones al rapidíssim enterrament dintre d’uns dies? Quan puguem finalment fer un funeral com es mereix? Quan haig de començar a plorar?”
El corrent majoritari d’aquesta societat ens havia anat apartant progressivament de l’experiència de la mort; però ara aquest virus ho ha dut tot al màxim extrem. No hi ha ni espai ni temps precisos per a fer el dol. Estem sols a casa sense saber ni tant sols quan hem de començar a plorar.
“Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: On l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i ho veuràs .Jesús començà a plorar. Els jueus deien: Mireu com l’estimava. (…) Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre.” (Evangeli de Joan, capítol 11, versets del 33 al 36, i 38: Jesús i el seu amic Llàtzer que acaba de morir).
El plor de Jesús no es d’impotència – acaba de dir a Marta que ell és la Resurrecció i la Vida – és un plor de fraternitat, com el de l’amic que plora amb tu en silenci. Per a qui pugui i vulgui creure-ho, és el plor d’un Déu que s’emociona humanament, que viu per dintre el dolor humà per ajudar a superar-lo introduint-hi un tast del triomf final de la vida per sempre.
Exercici 24
+ Relaxació al racó del silenci.
1.Proposta A.
Repetir interiorment: “Vull ser solidari/a de tots els qui aquests dies ploren la mort d’un ésser estimat.”
Proposta B: Demanar a l’Esperit sant humilment que ens concedeixi el do de plorar amb els qui ploren (si no estem ja nosaltres mateixos afectats per una mort ben propera).
- Pensar en les darreres persones que ens han comunicat la mort d’algú molt proper. Empatitzar amb ells. Enviar-los amor i els millors sentiments.
- Intentar dir aquesta pregària a Jesús:
“Tu que vas voler lliurement compartir la nostra condició humana fins a la mort i mort dolorosa; tu que no fas fer valdre la teva condició divina per a alliberar-te de les esclavituds humanes sinó que les vas tastar a fons per solidaritat amb nosaltres … tingues pietat de nosaltres, acull a la gran taula del cel tots els germans i germanes que aquests dies ens van passant al davant; dóna’ns la força per a resistir i l’esperança per a creure que de veritat estimant com i amb Tu fins a donar la vida, ens retrobarem amb tots ells allà dalt, ben a prop teu .”
(CONTINUARÀ)
Copyright xaviermorlans@gmail