EXERCICIS PEL CONFINAMENT (31)

31 MATÈRIA, ATZAR, CREACIÓ

Dimarts de Pasqua

14 abril 2020

 

A escala còsmica tampoc hi ha massa més de tres opcions:

 

  1. A) Tot és només matèria (la consciència es deriva de la matèria) i la matèria existeix des de sempre. (Comentari des de l’opció “C”, creient: creure que la matèria és des de sempre, equival a dir que és eterna – “divina” – i que, per tant, en aquest sentit, no hi ha tanta diferencia entre creure en Déu com a Ésser etern o creure en la matèria eterna: ambdues postures creuen en una “realitat” – Déu o la matèria – que existeix des de sempre sense que ningú l’hagi creat a ella. Amb la diferencia, és clar, que per a nosaltres d’entrada Déu es invisible i la matèria es visible)

 

  1. B) L’univers ha aparegut per atzar a partir d’unes molècules inicials, d’elles ha vingut la vida i la consciència. Aquesta postura comporta l’obligada pregunta de sentit comú: Però ¿què o qui va posar aquelles molècules inicials? Si respons que ja hi eren allí des de sempre te’n vas a la postura A; si acceptes que quelcom o Algú les hi va posar t’apropes a l’opció C.

 

  1. C) Un Ésser intel•ligent i omnipotent, no creat per res ni per ningú, que existia des de sempre i que no depenia de res ni de ningú per que només hi era Ell (noció filosòfica de “Déu”) va decidir per pura llibertat i amor crear del no-res l’univers que nosaltres coneixem.

 

EXERCICI 31

+ Relaxació habitual al propi racó del silenci

 

1.Proposta A: Repetir-se interiorment diverses vegades amb la millor voluntat de sinceritat: “Vull dedicar deu minuts a contemplar aquestes tres possibilitats.”

 

Proposta B: Demanar humilment a l’Esperit sant el do de poder copsar la veritat sobre l’origen de l’univers.

 

  1. Dedicar tres minuts a considerar cada una de les tres possibilitats
  2. A) Imaginar que la matèria es des de sempre, expandint-se i encongint-se successivament, sense que ningú l’hagi creat.
  3. B) Imaginar que unes petites molècules són l’origen de tot l’univers i plantejar-se la pregunta: ¿què o qui les va col•locar allà?

  1. C) Imaginar un Ésser intel•ligent i bondadós, no condicionat per res ni per ningú (Ab-solut) que decideix crear l’Univers.

 

  1. Dialogar amb Déu en relació al fet que decidís crear l’univers i amb ell a nosaltres.

 

Prendre’n nota en el propi Quadern de Pelegrí.

(CONTINUARÀ) Copyright xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA