EXERCICIS PEL CONFINAMENT (34)

LA INSUPORTABLE  LLEUGERESA DEL CONFINAMENT

Divendres de Pasqua

17 abril 2020

 

En el confinament, tot i tenir més temps per a pensar, es produeix un fenomen molt comú. Mentalment i anímica  quedem com atrapats en una espessa boira.  Costa concentrar-se i planificar. Busquem  agradabilitats més  immediates. Ens agafa una mena de síndrome com del nen mimat o de la princesa avorrida.

 

Per què ens passa això? Per la manca de contacte amb el món extern i la gent normal. Ara  ens adonem de fins a quin punt depenem de l’exterior i dels altres en un sentit ampli i divers. No som animals estàtics, pensadors  solitaris. Ja ho deia Blondel “es  quan caminem que ens venen pensaments”. La manca de vinculació activa amb el món i amb els altres ens fa entrar en aquest estat vaporós.

 

Hipòtesi: Abans de  la crisi del Covid-19 a nivell global una certa boira mental col•lectiva, ja hi era,  oi? És a dir, la humanitat no es distingeix pas per haver tingut un gran consens bàsic, una claredat d’idees espaterrant sobre les qüestions fonamentals: D’on venim?  qui som? i a on anem?

¿I si aquest estat  mental i anímic vaporós col•lectiu  fos  el resultat d’haver tallat  amb una relació “exterior” vital per a tos nosaltres? ¿I si la manca de claredat d’idees i força de voluntat vingués precisament a causa d’un confinament lliurement volgut respecte de la relació més important, més creativa, més nutritiva i estimulant de la condició humana? Ho deia de fet el diumenge de Pasqua la Pilar Rahola des del seu agnosticisme respectuós: “Tinc la convicció que no hi ha res més humà que allò que té a veure amb Déu” (La Vanguardia 12.04.2020). En efecte la relació amb Déu seria – per a qui vulgui i pugui provar-ho – la relació fonamental, la que més ens constitueix com a persones i com a societat en un grau màxim i molt   “anterior” a la relació amb les coses i amb els altres fins al punt que Ell és el fonament transcendent de les coses i  el garant ferm de l’alteritat  inviolable dels altres?

Aleshores, si això fos veritat,  aquesta boira espessa del nostre confinament podria ser interpretada i viscuda com una paràbola vivent  de la  insuportable lleugeresa d’una vida sense Fonament, oi?

 

Exercici 34

 

+  Relaxació habitual al propi racó del silenci

 

1.Proposta A) Repetir-se a un mateix/a diverses vegades amb voluntat de sinceritat:” Vull estar ben obert/a a considerar la possibilitat que la manca de relació amb Déu sigui la causa principal de la incertesa i de la infelicitat humana, també de la meva.”

 

1.Proposta B) Demanar a l’Esperi sant la llum pera copsar que la nostra relació personal i comunitària amb Deu es el fonament de la nostra vida.

  1. Planteja al propi òrgan (jo) interior la possibilitat expressada en el punt anterior.

No precipitar una resposta mental. Deixa que la pregunta se’t passegi per tot el cos i esperar una resposta que vingui de ben endins.

 

  1. Diàleg espontani amb el Pare o amb Jesucrist sobre allò experimentat.

Prendre nota breu en el Quadern de Pelegrí.

(CONTINUARÀ)

Copyright xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA