EXERCICIS PEL CONFINAMENT (40)

40 ELS NOSTRES DESITJOS NO SÓN  ORIGINALS

Dijous 23 abril  2020 Sant Jordi Patró de Catalunya

 

René Girard (1923-2015), crític literari francès, va descobrir que els protagonistes de les grans novel•les desitgen el que altres desitgen: el Quixot imita a Amadís de Gaula, Sancho Panza desitja ser governador d’una “insula” per suggeriment del seu amo (“desig mimètic”). Quan el desig de dos es concentra sobre el mateix objecte (una persona, un càrrec, la fama) es produeix la rivalitat i l’esclat de la violència.

Aquesta només es calma quan els contendents  poden descarregar-la en una víctima innocent (“boc expiatori”). Girard – fundador d’una manera d’interpretar la condició humana amb milers de seguidors arreu del món – explica l’origen de la cultura i de la religió a partir d’aquestes dos fets: el desig imitatiu i la víctima necessària; i considera que  Jesucrist va  ser el primer cas en la història de la cultura i de la  religió que va adoptar el punt de vista de la víctima innocent i va desemmascarar les religions que exigeixen sacrificis humans. El mateix cristianisme dos mil anys després   encara no s’ha alliberat del tot t d’aquesta concepció “sacrificial” mal entesa.

 

Tots interioritzem els desitjos dels nostres pares, mestres, referents i “influencers”. I això ens porta a competir amb ells i entre nosaltres mateixos fins que no  trobem una víctima en qui descarregar la violència (els jueus, els que arriben amb pasteres,  els que dormen al carrer, els portadors del virus, els que ara quedaran en l’atur…).

 

Tant per tant ¿no és millor proposar-nos imitar conscientment a Algú que sigui model de solidaritat amb les víctimes innocents?

 

EXERCICI 40

 

+ Relaxació habitual

 

1.Proposta A: Repetir-se interiorment diverses vegades: ” Vull ser conscient de fins a quin punt, creient-me ser jo mateix, imito desitjos i suggeriments d’altres (“influencers”, artistes, “creadors” d’opinió i de modes,…)

Proposta B;): Demanar humilment a l’Esperit sant que em faci veure en què imito desitjos i corrents de pensament o conducta que d’alguna manera concorren a generar o a realimentar diversos tipus de  la violència i em fan còmplice de dinàmiques que porten al sacrifici de víctimes innocents.

 

  1. Contemplar la passió i mort de Jesucrist, qui, essent Déu, enlloc d’exigir morts es deixa condemnar a mort per les autoritats civils i religioses reconciliades a l’entorn de la seva mort (Pilat i Herodes es fan amics; saduceus i fariseus es posen d’acord) i desemmascara la lògica perversa de la justícia humana i religiosa.

 

 

 

.3.Adreçar-se a Jesús condicionalment o directament: “Jesús si tu ets el millor model d’humanitat possible i i amb la teva passió i mort t’has identificat amb totes les víctimes innocents de la història, ajuda’m  seguir-te i dóna’m la força per renunciar a les formes de pensar i a les conductes pràctiques que em fan còmplice del sacrifici de víctimes innocents.”

 

(CONTINUARÀ) Copyright xaviermorlans@gmail,com

DEIXA UNA RESPOSTA