Exercicis per al confinament (13)

EL SILENCI DE DÉU

Divendres 27 de març de 2020

Etty Hillesum  – holandesa de família jueva emigrada de Rússia – era una noia atea i snob que va quedar embarassada del llogador del seu pis i que es va provocar un avortament saltant des de dalt dels esgraons de l’escala.

Del 1941 – quan tot just tenia 26 anys – fins el 1943 en què va ser exterminada a Auschwitz, Etty va fer un procés de maduració personal increïble. Confinada en el seu pis, amagada dels nazis, començà un canvi radical d’orientació de la seva vida  a base d’una introspecció finíssima  sobre si mateixa, que quedaria plasmada en un dietari d’un miler de pàgines que no es trobaria fins molts anys després.

Quan Etty  ja sabia que s’enduien els jueus per tancar-los en camps de concentració arriba a escriure el següent:

“Si Déu deixa d’ajudar-me , HAURÉ DE SER JO QUI AJUDI A DÉU. De mica en mica tota la terra serà un immens camp de concentració (…) A Alemanya els jueus són emparedats  vius  o exterminats amb gasos asfixiant (…). No em faig il·lusions sobre la realitat de la situació, i fins i tot renuncio a pretendre ajudar als altres. Adoptaré com a principi això d'”AJUDAR A DÉU” tant com sigui possible, i si ho aconsegueixo, aleshores també hi seré per als altres” (11 de juliol de 1942, a P. LABEAU, Getty Hillesum. Un itinerario espiritual. Amsterdam 1941 – Auschwitz 1943, Sal Terrae 2000, pàg. 114 ).

 

Ara,  nosaltres, aquí, vivim  trasbalsats pel degoteig constant i creixent de persones ben properes a nosaltres  que moren víctimes del Covid-19, sense que els seus familiars pugin ni fer-los costat al moment de la mort ni tenir el bàlsam de les abraçades en una cerimònia de dol. Aquesta crua realitat i les situacions de stress i sobrecàrrega que han i hauran de viure els professionals de la sanitat i dels serveis públics ens portarà a tots a una situació límit en la que de forma ben  comprensible brollarà, si no ha fet ja arreu, amb renovada virulència, el crit d’Auschwitz: “On és Déu?”

Aquesta pregunta no te una resposta racional, clara i contundent. I menys en l’espai d’un whatsapp. No és tracta d’un “enigma” o d’un “problema” que amb habilitat mental puguem resoldre. Es tracta d’un “misteri” en el que podem penetrar-hi, però que mai no el podrem examinar des de fora (G. Marcel). Hi haurem de tornar per força en aquests exercicis. De moment retinguem el llegat  d’Etty Hillesum: Més que queixar-nos d’on és Déu,  mirem tot el que podem i hem de fer nosaltres .

Exercici 13

+ Relaxació habitual en el teu racó mínimament ambientat (Veure Exercici n. 9)

  1. Exercici optatiu (altament recomanat): Demanar a L’Esperit Sant – no cal tenir la certesa de Qui és,  n’hi ha prou d’invocar-lo amb humilitat – la serenor per meditar una estona en sintonia amb els qui més pateixen aquesta crisi del Covid-19.

  1. Imagina per uns moments les situacions mes difícils que s’estan vivint:

– A les UCIS dels hospitals

– A les cases amb gent en quarantena i amb poc espai

–  Qui plora la mort de la mare o el pare sense haver pogut fer un mínim funeral.

Amb serenitat però amb realisme comparteix amb ells uns minuts la seva situació.

 

  1. Resposta

Proposta A)

Prega a Déu per cada una d’aquestes persones:

– Imagina  una sanitària  prenent la mà d’algú que s’està morint en aquests moments, i demana a Jesús que s’hi faci present donant coratge a la sanitària i abraçant a la persona que s’està morint.

– Segueix així amb un camioner/a que porta 8 hores al volant i no ha pogut prendre res calent; a un mosso/a d’esquadra verificant els motius de les sortides dels veïns amb por de endur-se el virus  cap  a casa seva on hi acull la mare ja gran, etc..

 

Proposta B)

– Imagina les mateixes persones i les mateixes situacions i envia-hi tot el teu amor i solidaritat

(CONTINUARÀ)

xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA