19 Necessitem els altres i … Algú més?
Dijous 2 d’abril 2020
Dues setmanes i mitja de confinament es comencen a notar. Tenim sensacions estranyes. La ment s’espesseix. Ens costa més pensar en els altres. Potser estem massa centrats en el propi jo. Depèn de les situacions.
Es molt difícil que aquests exercicis serveixin per a tothom: confinats a casa, herois en primera línia (hospitals), herois en segona línia (transports, supermercats, feines essencials),… Però per a totes i per a tots, quinze minuts al dia de silenci i de trobada serena amb un mateix – i si és possible amb Aquell que sabem que ens estima – ens és tan necessari com el dormir, el menjar i l’exercici físic.
Ara més que mai fem l’experiència de fins a quin punt necessitem els altres per a ser nosaltres mateixos. Ara ens adonem que una certa tristesa, irritació i negativitat que sentim aquests dies venen simplement de… la falta de contacte humà divers i ampli.
Però … pensem per un moment… “Abans” d’aquest confinament, quan podíem sortir i entrar, quan anàvem a la feina, quan sortíem a sopar, al cine, al teatre, … Digueu-me amb tota sinceritat: una certa tristesa de fons ¿no la sentíem també? “Abans”, quan anàvem on volíem, una certa irritació ¿no era també subtil companya habitual? “Abans”, quan érem “lliures”, una certa negativitat difusa ¿no ens envaïa també sovint, sobretot a mesura que ens fèiem grans?
Ara digueu-me: En el clarobscur de la tristesa d’aquest confinament d’ara ¿no hi intuïu l’ombra d’una tristesa més gran i més fonda que ja hi havia en la vida que dúiem “abans “?
I si no, digueu-me, ¿per què sortíem i entràvem tant? ¿què hi buscàvem en tants contactes socials i una activitat tan frenètica que aquest confinament ha desemmascarat brutalment?,¿per què anàvem tan adelerats?¿què coi buscàvem?
I si em dieu que no, que no és veritat, que no anàveu darrera de cap necessitat essencial , que ja us sentíeu complets, que ja “ho” teníeu …
¿per què us queixeu ara d’aquest aïllament en el qual per fi podeu estar sols amb la vostra “completesa” d’homes i dones autònoms i plens?
Exercici 19
+ Relaxació habitual
- Opcional (recomanat): Demanar a l’Esperit sant poder sentir la remor de fons de la tristesa anterior a la d’aquest confinament?
- Plantejar al propi òrgan interior: Senties tristesa, irritació o negativitat de fons “abans” de la que sents en aquest confinament.
– No responguis de seguida amb el cap
– Deixa que la pregunta se’t passeig per tot el cos fins arribar a les teves entranyes més profundes.
– Escolta atentament la resposta que t’arriba des d’allà baix.
Pren nota breument en el teu Quadern de Pelegrí.
(CONTINUARÀ)
Copyright xaviermorlans@gmail.com