EXERCICIS PER AL CONFINAMENT (38)

38 TENIES ENTRE DOS I QUATRE ANYS

Dimarts 21 abril 2020

 

Tenies entre dos i quatre anys i vas veure morir un gatet que corria per casa teva i per primera vegada a la teva vida vas percebre  la  irreversibilitat de les coses. Les experiències filosòfiques fonamentals les tenim de petits (M. GARCIA-BARÓ, Del dolor, la verdad y el bien, Salamanca: Sígueme 2006, pp.66-79). I vas témer per  la teva pròpia vida i davant d’aquesta amenaça no podies no prendre una  estratègia defensiva. En el teu cas va ser un vot infantil: “No deixaré que res ni ningú em faci mal, i si de cas jo li’n faré primer”. I la teva germana bessona al mateix temps – potser degut a certa absència afectiva involuntària  per part els pares – es preguntava: “I si no m’estima ningú a la vida?” I ella mateixa es responia en un altre mena de vot infantil: “No cal. No necessito que ningú m’estimi. Jo estimaré tothom sense demanar res a canvi.”

                             

Davant les tres ferides amenaçadores: la de la vida, la de la mort i la de l’amor  (“Vengo con tres heridas,” M. HERNÁNDEZ 1910-1942 presó franquista d‘Alacant) no  podíeu no prendre ambdós una opció defensiva i fent-ho, tu vas posar les bases d’una tendència a ser dominador i ella a ser volgudament altruista però realment orgullosa.

No en teníeu cap CULPA PERSONAL d’aquesta decisió, decisiva per a la resta de la vostra vida,  però entràveu en UN ESTAT OBJECTIU DE DESORDRE. Esdeveníeu esclaus d’una pulsió de domini i  d’orgull respectivament. I el més greu: no n’éreu conscients i aquesta tendència negativa us ha dominat tota la vida i encara us domina. Es la causa més fonda dels vostres errors repetits i de la vostra infelicitat. Entens ara la necessitat de desemmascarar aquesta tendència que et domina des de petit/a?

 

Exercici 38

 

+ Relaxació habitual

 

1.Proposta A: Repetir-te interiorment diverses vegades:” Vull poder connectar si és possible amb aquell vot infantil que vaig fer davant l’amenaça de la vida, de la mort i de la manca d’amor, i que es la causa d’una de les tendències més dominants en la meva persona (mandra, por, enveja, golafreria, avarícia, anhel de poder, ira ,orgull o vanagloria)”.

Proposta B: Demana a l’Esperit Sant el do de poder reviure el moment en què vas fer el propòsit infantil que et va introduir – no culpablement però si realment –  en aquesta dinàmica negativa de ser dominat per una d’aquestes tendències (mandra, por, enveja, golafreria, avarícia, anhel de poder, ira, orgull o vanagloria)”.

 

  1. Deixa la ment en blanc, l’esperit vaporós i espera que aparegui alguna vivència interna sobre el moment o les circumstàncies en què que vares prendre aquesta decisió de molt petit/a. No ho vulguis copsar per un esforç intel•lectual. Ha de fluir des de dins. T’ha de venir com un do. . Pots ajudar la memòria recorrent la pel•lícula dels primers anys de la teva vida o bé els escenaris on et movies quan eres petit/a. Si no ve res. Tranquil/la, potser el record viu et vindrà després, en un altre moment mentre estiguis menjant o dutxant-te, demà o demà passat.

 

  1. Diàleg humil i confiat amb Déu Pare o Jesús Germà demanant més lucidesa per a veure la pròpia tendència si encara no la coneixes, o demanant que la comenci a guarir amb major eficàcia.

Pots prendre nota al teu Quadren de Pelagrí especialment si has intuït o entrellucat el teu vot infantil.

(CONTINUARÀ) Copyright xaviermorlans@gmail.com

DEIXA UNA RESPOSTA