44 VERBALITZAR
Dilluns 27 d’abril 2020 Mare de Déu de Montserrat
Aquest dies de confinament en el diàlegs a traves de videowhatsapp amb els pares, nets i fills potser amb més espontaneïtat hem verbalitzat allò que abans del Covid-19 ens costava més verbalitzar: “T’estimo molt pare”; “T’estimo molt filla ». Per què ens costa tant verbalitzar aquests sentiments que tenim dins nostres? Hi ha un tòpic racionalista segons el qual si jo ja tinc dintre meu una idea clara (« Estimo als meus pares”) no cal que la digui exteriorment. La verbalització exterior seria, segons aquesta concepció intel•lectualista, una externalitat totalment accessòria, pròpiament no necessària.
A la contra d’’aquesta forma de pensar herència de la il•lustració del segle XVIII, la millor filosofia al llarg del segle XX s’ha dedicat a mostrar que l’ésser humà abans que idea és esdeveniment, Ereignis que diría Heidegger, o action que diria abans Blondel. I això vol dir que els pensaments són posteriors respecte d’una afectació primera fonamental de la persona (J. Ma. Esquirol).
En aquesta línia de consideració fenomenològica la paraula no és sempre l’expressió d’un pensament sinó que en ocasions és l’acció de la voluntat que propicia el pensament. Allò que diem fa que sigui real allò que pensem.”He parlat i per això he cregut“ diu Carles Riba a la introducció a la seva obra poètica.
EXERCICI 44
+ Relaxació habitual
1.Proposta A: Repetir-se interiorment amb voluntat de sinceritat: “Vull poder recordar ocasions concretes de la meva vida en què la paraula ha sigut decisiva, per a be o per a mal, en la configuració d’una realitat determinada”.
Proposta B: Demanar a l’Esperit sant el do de poder recordar ocasions concretes de la meva vida en què la paraula per a be o per a mal ha sigut decisiva en la configuració d’una realitat determinada”.
2.Preguntar al meu òrgan (jo) interior en quins moments de la meva vida una paraula ha sigut decisiva, per a bé o per a mal: Un consell donat a una amic/ga, una discussió en una sobretaula entre germans o amics, una declaració d’amor demanant iniciar un prometatge,una declaració en un judici o davant d’un notari…
- Proposta A: Repetir-se interiorment:“Vull estar ben obert/a a rebre l’exercici de demà (n. 45): una verbalització dirigida a Jesucrist que escoltaré amb respecte i atenció com a mínim com si escoltés un text sagrat budista o musulmà”.
(DEMÀ S’OFERIRÀ UNA VERBALITZACIÓ ADREÇADA A JESUCRIST RESUM BEN VIU DE L’ITINERARI OFERT FINS ARA) Copyright xaviermorlans@gmail.com