46 RECONÈIXER LA INCAPACITAT PER A AUTOSALVAR-SE
Dimecres 29 abril 2020
Aquest dies de pandèmia tots hem hagut de reconèixer la nostra pròpia incapacitat per a salvar-nos del virus individualment. Tots ens necessitem a tots. I tots necessitem d’uns investigadors que trobin quan més aviat millor la vacuna contra el virus.
Una cosa semblant passa amb la salvació que ens ve de Jesucrist: cal començar per reconèixer – en un exercí honest de sinceritat i realisme – la pròpia incapacitat per a auto-salvar-se.
Per això en la verbalització dirigida a Jesucrist proposada en l’Exercici anterior n. 45 el primer pas es “reconec que jo sol/a no me’n puc sortir ni en l’alliberament de la meva tendència dominant, ni en la recerca de la felicitat…”
Des d’una mentalitat racionalista semblaria que això no és necessari, que ja es dona per pressuposat, que no cal haver de dir-ho verbalment; però ’experiència i el sentit mes sensorial, realista i pràctic de la condició humana ens fa veure que sí que te la seva importància la verbalització explícita d’aquest reconeixement. Val la pena tenir-ho en compte i practicar-ho.
Exercici 46
+ Relaxació habitual
1.Proposta A: Repetir-se interiorment: “Vull estar obert/a a reconèixer que per mi mateix/a no em puc autosalvar, no me’n puc sortir sol/a en la recerca de la felicitat”
Proposta B: Demanar a l’Esperi sant el do de reconèixer la radical incapacitat per a autosalvar-se (ni per la intel•ligència, ni per la voluntat, ni per l’altruisme,…).
- Proposta A: Llegir-li al propi òrgan (jo) interior poc a poc la verbalització de l’Ex. 45 esperant rebre alguna reacció interior.
Proposta B: Dir la verbalització dirigida a Jesucrist amb voluntat de creure que és veritat el que s’hi diu i amb una especial atenció a les primeres frases.
(CONTINUARÀ) Copyright xaviermorlans@gmail.com